Patrimoni arqueològic de Guardamar
Fortalesa fenícia del Cabeço Petit de l’Estany
Petit nucli murallat d’origen fenici (s. IX al VII aC) situat sobre el marge dret del riu Segura, a uns 2 km a ponent del nucli urbà de Guardamar.
El sistema defensiu del poblat està format per una potent i singular muralla amb bastions i
estructura interior de “casamates”, de tipologia constructiva oriental.
A l’interior del nucli murallat es documenten habitances angulars compartimentades, on es
van dur a terme activitats de caràcter domèstic i artesanal, destacant-hi l’activitat
metal·lúrgica.
A mitjan segle VIII aC, un petit terratrèmol va malbaratar aquest projecte urbà que començava a créixer i a absorbir cada vegada més població. Per aquest motiu, molts habitants decidiren que l’hora era arribada de cercar un lloc més òptim, més a prop de la mar oberta. El Cabeço s’havia fet petit i la sedimentació del riu Segura feia cada vegada més difícil l’atracada dels vaixells. Aquesta suma de factors degué suposar el trasllat de la població a la Fonteta, on s’alçà una nova muralla, ja pensada per suportar l’elevada sismicitat de la regió.
Les excavacions assenyalen que, durant el segle VII aC, un grup d’artesans encara habitava el poblat, dedicant-se a la producció d’objectes metàl·lics en els seus forns i forges. Això no obstant, l’enorme creixement de la Fonteta veïna degué provocar l’abandonament definitiu i la ruïna d’aquest empori fenici.