Patrimoni arqueològic de Guardamar
Ciutat portuària fenícia de La Fonteta
Conjunt declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) situat en les dunes de Guardamar. Està compost per un entramat urbanístic d’època colonial fenícia (s. VIII a VI aC) cobert per les dunes i pròxim a la Ràbita Califal.
Els treballs d’excavació arqueològica han documentat una monumental muralla amb bastió, carrer perimetral i vivendes adossades per la seua cara interna, així com barris de cases organitzats extramurs del recinte fortificat. Es tracta d’una de les ciutats fenícies més complexes i millor conservades de tota la Mediterrània.
Fases constructives
L’assentament té tres fases. La més antiga comença a mitjan del segle VIII aC i la componen un sistema d’habitances amb murs de tova i sostres suportats per pals de fusta, la qual cosa ens parla de construccions de poca durada.
La segona fase, datada cap al segle VII aC, es caracteritza per la construcció d’una potent muralla de 4-5 metres d’amplària, per quasi 10 metres d’alçada, amb bastions en sobreïxent amb una trapa en “V”. Així, es demostra que va sorgir la necessitat de protegir dels enemics l’empori comercial de la Fonteta. Els sistemes constructius foren cada vegada més complexos. Es va construint amb pedres i fang, sense abandonar les construccions de tova, amb reparacions constants després dels terratrèmols, com es comprova als murs de la Fonteta.
Les excavacions han tret a la llum una part de la muralla, de la qual es conserven llenços de més de 4 metres d’alçada i les estades annexes, alhora que s’hi entreveu el que serà una illa de cases i l’urbanisme. De les estades excavades s’entén que hi havia una indústria metal·lúrgica. El sistema constructiu fou millorat amb el pas del temps, amb millors revestiments i sòls, sobretot aquesta última fase constructiva, que acaba cap al segle VI aC amb l’abandonament de La Fonteta.
Objectes trobats
Entre la cultura material extreta durant les diferents campanyes d’excavació, es documenta un ampli repertori de ceràmiques fenícies: àmfores, plats, llànties de vernís vermell, etc. Cal destacar l’aparició de ceràmica grega arcaica, objectes propis de la indústria metal·lúrgica, esteles funeràries i objectes rituals com ous d’estruç, ivori i escarabeus.
L’aparició d’elements arquitectònics reutilitzats en la muralla, evidencien l’existència d’un Temple o Santuari en l’entorn, encara per descobrir.