Església de Sant Jaume

L’Església Parroquial de Sant Jaume va ser dissenyada per l’enginyer José Agustín de Larramendi, autor del pla urbà del nou Guardamar alçat després dels terratrèmols de 1829. La seua construcció es va iniciar en 1845, encara que no es consagrà al culte fins 1892. Les obres finalitzaren en 1910.

En el seu projecte original, Larramendi va concebre una església ampla, il·luminada amb llum natural, de planta de creu llatina i gran cúpula, conjugant la funcionalitat i la sobrietat en les línies.

És un edifici neoclàssic de tres naus, inacabat segons el projecte original, en el qual destaca la seua alta torre sobre la porta d’accés i un absis poligonal, sobre el creuer no construït.

La nau central és el doble d’ampla que les laterals i més alta. Exteriorment presenta un aspecte massís i pla ‒sense balustrades ni cornises‒ com al seu dia va prescriure Larramendi, per evitar despreniments en cas de terratrèmol. Una altra característica és la funcionalitat. Per això el seu disseny original no ofereix espais morts.

Als peus de la nau major es troba el campanar que fa també de façana i d’entrada principal. La disposició de la torre en aquest lloc la converteix en un edifici singular a la Diòcesi d’Oriola-Alacant, per ser escasses les esglésies amb aquesta característica.

Als anys 60 del segle XX es realitzaren reformes al temple, de les quals destaca l’ampliació de la torre-campanar i l’arrebossat del revestiment exterior que amaga la fàbrica de pedra. Recentment s’ha recuperat la paret de pedra que mira a migjorn.

En el seu interior, es conserven alguns béns rescatats de l’antiga parròquia ‒situada en el turó del Castell‒ com ara alguns llenços i peces d’orfebreria i imatgeria com les talles de Sant Jaume Pelegrí i la Mare de Déu del Rosari (segle XVII).