Altres llocs per descobrir

Molí fariner de Sant Antoni

Antic molí fariner de tracció hidràulica d’origen tardo medieval, actualment edifici neoàrab del segle XX , emprat per al depòsit de gra per a la seua venda posterior. Les primeres referències històriques que coneixem són de mitjan segle XIV.

Pateix diverses remodelacions fins a 1829, quan quedà seriosament danyat pels terratrèmols. Des de 1919, any en què es converteix en fàbrica d’electricitat i pateix la reforma més important, que li dóna l’estructura actual, pertanyia a la Comunidad de Riegos de Levante. Això no obstant, quedà prompte en desús i deixà de funcionar cap a 1960.

Canal i comportes de “Riegos de Levante”

Canal i comportes d’elevació de tracció elèctrica construïts a la primeria de segle XX per a la captació i canalització d’aigües sobrants del riu Segura. Va ser inaugurat pel rei Alfons XIII, en ser el major accionista de l’empresa.

Pont de Ferro

Fou inaugurat l’11 d’agost de 1929 i el seu cost va ser de 139.152,90 pessetes, segons la premsa de l’època.

Està construït en ferro forjat amb armadures de reblons i assentat sobre obra de carreus.
Constitueix una bona mostra de l’enginyeria de ferro de l’època, reflex tardà de la Revolució Industrial.

Aquest pont va ser construït perquè el trànsit rodat de la carretera nacional 332 pogués salvar el llit del riu Segura. Substituí un altre més antic d’estil barroc i alçat en pedra que va ser destruït per una riuada a la darreria del segle XIX. Un precari pont de fusta, construït temporalment, va servir d’accés al poble fins a la construcció del de metall, conservat fins als nostres dies.

Sénia del Riu Sec

L’anomenada “Nòria del Botó” o “Sénia del Riu Sec” se situava a la part dreta de l’assarb de “La Comuna”, a l’Horta de Guardamar.

Aquest aparell elevador d’aigua, respon al tipus de sénia de corona moguda per tracció animal. Consta d’un engranatge amb dues rodes: la roda d’aigua i el “carro” o contra-roda. Els calaixos o catúfols formen un mateix cos amb la roda d’aigua, la qual cosa permet elevar l’aigua a menys altura.

En l’actualitat s’ha restaurat i s’exposa en un espai públic, prop del Parc Reina Sofia, al començament de l’avinguda dels Pins.

 

Torre dels Americans

Va ser construïda el 1962 per l’armada americana, en el marc dels acords de col·laboració entre Espanya i els Estats Units. Amb els seus 375 metres és l’estructura militar més alta d’Europa i la construcció més alta d’Espanya.

Aquesta antena consisteix en una estructura metàl·lica en forma de pal de secció triangular, amb ancoratges de cable d’acer i un ascensor de manteniment situat al centre de la torre. S’usa per a la transmissió d’ordres a submarins. Es posa en funcionament abans que els submarins de la base naval de l’Arsenal de Cartagena es facen a la mar i s’apaga quan els submarins ja han entrat de nou a la base. El transmissor es controla des de l’estació de la Base Naval de Rota (Cadis).

Viver i Casa Forestal

Conjunt de caràcter forestal configurat per un viver, una casa forestal, una caseta d’eines i un aljub. Tot el conjunt està relacionat amb la repoblació de les Dunes de Guardamar, duta a terme entre 1900-1930. L’espai el componen:

Viver Vell

Es va construir l’any 1901 i és l’únic que funciona en l’actualitat. La seua estructura originària, de planta rectangular, s’articula mitjançant un ampli camí central, flanquejat per jardineres amb fàbrica de rajola massissa, decorades amb panells ceràmics policroms. A les dues bandes del passadís s’estructuren les tanques, a manera de petites parcel·les rectangulars de diferents mides. Aquí és on es duen a terme les sembres per obtenir les plantacions necessàries per al repoblament dels tossals d’arena amb pins pinyoners, pins blancs, xiprers, garrofers i altres. El viver pateix una primera ampliació en 1910 i, posteriorment, dels anys 70 ençà, a fi de produir plantes no sols per a Guardamar, sinó per a altres zones de la província.

Casa Forestal

Aquest edifici ‒concebut en el seu origen com a magatzem de ferramentes‒ es convertí amb el temps en la residència de la guàrdia forestal per a la vigilància de la pinada. Una altra construcció singular emprada per al servei del viver, és l’anomenada “caseta de ferramentes del viver”.

Aljub

A l’interior del Viver Vell, la construcció de pous en el subsòl per a alimentar les espècies arbòries i arbustives ha sigut una de les solucions tradicionals més eficaces. No obstant això, als anys 1950 es construí l’aljub del viver per a la captació i emmagatzemament d’aigua per al consum humà. Es tracta d’un aljub de volta de canó. Consta d’una canonada de captació d’aigua situada a terra i d’un accés superior tancat per una porta, per on s’extrau l’aigua. El sistema de captació es completa ‒en la part posterior‒ amb un sobreeixidor per a deixar eixir l’aigua sobrant.

Bust de l’Enginyer Mira

El monument en memòria a l’Enginyer Francisco Mira i Botella se situa en la placeta al costat de l’aljub. El conjunt el componen un bust idealitzat de Francisco Mira amb l’uniforme de gala del Cos d’Enginyers Forestals sobre un pedestal d’estil Art Decó, amb una inscripció en relleu del mateix estil. Aquest bust és obra d’Agustín Pantoja Mingot, escultor alacantí i reputat artista constructor de fogueres i falles.

Aquest monument escultòric s’alçà per a donar les gràcies a Francisco Mira i Botella pels anys dedicats a la repoblació forestal de les Dunes de Guardamar, tal com il·lustra la inscripció commemorativa: “Guardamar, al seu fill adoptiu l’enginyer Francisco Mira i Botella. Autor d’aquesta repoblació. 1 de juliol de 1945”.

Descarrega el Plànol del patrimoni de Guardamar  amb tots els llocs que no et pots perdre.