El Castell de Guardamar
Dalt del turó conegut com el Castell, se situa la ciutadella murallada que albergava l’antiga vila de Guardamar des de la seua fundació cristiana l’any 1271, fins a la seua destrucció pels terratrèmols de 1829. Està declarat Bé d’Interés Cultural (BIC).
Les troballes ens revelen una àmplia ocupació des del segle VIII aC fins al segle XIX, passant per diferents èpoques històriques com la fenícia, la ibera, la romana, la islàmica califal i la cristiana des de la reconquesta. Així, cal destacar els peveters ibèrics de terracota amb rostre femení; restes d’exvots assimilables al món romà, incloent-hi una petita estàtua de bronze del déu Mercuri; aixovars ceràmics d’època baix medieval i moderna; o uns soterraments d’època islàmica, destruïts en part per la muralla cristiana.
A la darreria del segle XIII, el turó esdevingué un espai crucial per a la creació d’una vila nova, que ocupà la seua superfície, a instàncies d’Alfons X el Savi, amb nous colonitzadors catalans enviats pel seu sogre Jaume I. En el seu interior existia un conjunt urbà de vivendes, carrers i places. En la part més alta s’alçava el castell pròpiament dit.
El Castell de Guardamar quedà destruït pels terratrèmols de 1829 i, posteriorment, reutilitzats els seus materials per a la construcció del poble nou en la ubicació actual.
Del conjunt urbà s’han salvat alguns elements de l’estructura defensiva, com el Baluard de la Pòlvora i els llenços de muralles i torrasses baixes medievals.
Des d’aquest emplaçament s’observa una àmplia panoràmica de la comarca.
