Les excavacions arqueològiques al Montcaio-Torre del Descarregador han tret a la llum una estructura de vila rústica romana juntament amb les restes islàmiques. Aquests treballs formen part d’una iniciativa de col·laboració entre l’Ajuntament de Guardamar, l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant, la Generalitat Valenciana i el Servei Provincial de Costes.

El jaciment abasta una àmplia extensió de restes disperses pel conjunt dunar litoral amb una àmplia seqüència d’ocupació que es remunta a època romana i arriba l’època islàmica. S’han localitzat almenys dos nuclis del que hagué de ser un conjunt més extens, distant entre sí uns 300 metres: el Montcaio pròpiament dit (BRL), on s’han documentat dues fases d’ocupació d’un assentament romà amb dos moments constructius diferents (segles I-IV i V-VI) i una petita mesquita superposada semblant a les trobades al ribat califal de Guardamar, i la Torre del Descarregador (BIC), on es documentà part d’una sòlida estructura de tàpia.

En 2018 s’actuà en l’àrea del Montcaio per documentar la planta completa de l’oratori, restaurar, consolidar i tancar les estructures, posant en valor el conjunt restaurant.

Al novembre de 2019 s’iniciaren els treballs a la Torre del Descarregador en col·laboració amb la Conselleria. Es féu l’excavació completa de l’interior de la torre i el seu accés, per tal de documentar la seqüència i escometre la restauració del seu cantó més deteriorat.

Els nous treballs duts a terme a la tardor de 2020 han documentat la planta completa de l’estructura medieval i confirmen la seua cronologia (finals de segle X-mitjan segle XI). A més, han permès documentar en extensió una fase romana, semblant a la ja documentada sota la mesquita del Montcaio. Aquesta fase correspon a un edifici residencial romà, possiblement part d’una vila rústica, els fonaments del qual configuren una planta complexa i axial, formada per una sèrie d’estades quadrangulars alineades al llarg d’un ampli corredor davant de la mar, rematat per dos grans estades absidades. Aquestes habitacions de capçalera corba són característiques de les viles de segle IV, destinant-se a acollir funcions representatives i socials com el triclinium (sala per als banquets) i el tablinum (despatx del propietari) o en ocasions a balnea (edificis de banys, tot i que en aquest cas no hi ha indicis d’aquest ús).

Amb els coneixements actuals i en espera de continuar els treballs en els dos sectors del jaciment, es pot afirmar que a la platja del Montcaio hagué d’existir una vila rústica romana, possiblement d’estructura dispersa, de la qual s’han documentat dues fases d’ús productiu (alt i baiximperial) a la zona del Montcaio i un probable espai residencial de tipologia baiximperial al Descarregador.

Sobre les seues ruïnes, després d’un període d’abandonament i espoli sistemàtic, s’instal·là un assentament d’època califal i taifal del qual coneixem fins al moment una petita mesquita i una sòlida estructura fortificada (torre-magatzem), que es construí usant com fonamentació dels murs d’una de les grans estades romanes. Encara es desconeix l’extensió d’ambdós assentaments, la seua naturalesa i funcionalitat econòmica, així com les activitats que en ells es van desenvolupar (producció i transformació agrícola, pesquera o salinera), però les preguntes que planteja aquesta important troballa són apassionants i la continuació dels treballs en aquest entorn meravellós obre interessantíssimes expectatives de coneixement i valorització de el patrimoni guardamarenc.